El barrio atr

Bruno Prin va créixer en el barri Las Tunas, General Pacheco, Província de Buenos Aires, l’Argentina. Las Tunas porta el seu nom pel rierol que les travessa, segur més pobre que el Tormes, i no obstant això comparteix amb aquest la qualitat d’haver llançat al món una visió hermètica; potser no múrria, o no a la manera espanyola, sinó més aviat la manera d’aquesta petita fortuna del testimoni que ha caminat els seus camins. I és aquest recorregut, els seus fragments, els que ara permeten que apareguin peces, (o trossos de peces), com “El barri ATR”, poblat de personatges que, sense excepció, estan dotats d’una expressivitat animal, física i psíquica. És a dir, imaginacions de paisatges llatinoamericans. En aquests paisatges, en la seva fauna tota (les garses, els toros, gossos, cavalls, persones) està continguda una certa naturalesa, entenent dins d’aquesta també a la humanitat i els seus desastres, així com el seu rostre celebratorio, que en conjunt resulten el tret més distintiu de l’espècie: la seva raó: la fàbrica, les escombraries cremant-se, el ball, el joc, l’ebrietat, el robatori. De la mateixa manera que podem dir que el que més distingirà a un cavall, salvant el seu aspecte físic (crinera, peülles, els orificis de les seves fosses nasals etc.), serà el mode que de sobte la seva pell tremoli, les seves relinchos i carreres, la inclinació del seu cap per a calmar la set: el seu ser.